Club de lectura de cómics: Rosalie Bloom

Después del descanso del verano el club de lectura de cómics se volvió a reunir el pasado sábado 14 de octubre. En esta ocasión la coordinadora del club Flavia Gargiulo escogió la lectura Rosalie Blum de Camille Jourdy. Estos han sido algunos de los comentarios de los participantes a los que el cómic no ha dejado indiferente!

Pau Walder

“Rosalie Blum” nos muestra que en el apacible entorno de un pequeño pueblo de Francia, las vidas aparentemente anodinas de sus habitantes esconden deseos, traumas y fantasías que dan pie a una historia tan cotidiana como desconcertante. 

El estilo naif de Camille Jourdy viste a la perfección un escenario que a veces ilustra con cuidado detalle y otras veces obvia en favor de las acciones y las palabras de los personajes, personas profundamente humanas con sus imperfecciones, contradicciones, bondades y también lagunas morales. 

Jourdy nos invita a explorar unas vidas que podrían ser las de nuestros vecinos, a divertirnos con sus excentricidades e impacientarnos con su conformismo. Pero no nos invita a juzgarlos, sino más bien a esperar pacientemente a que la historia nos ayude a comprenderlos. 

Maria Antònia Perelló

Tot i que la trilogia de "Rosalie Blum" escrita per l'escriptora francesa Camille Jourdy pretén ser una història de misteri i humor, des del primer moment que se'ns presenta la porta d'entrada a la connexió entre els personatges protagonistes (Rosalie, Vicent i Aude) ja vaig rebutjar la història al romantitzar-se l'assetjament des del minut dos, sent incompatible mirar cap a una altra banda i que m'agradés la lectura.

Al llarg de la trilogia es presenten un gran papat de situacions masclistes: l'assetjament, el càstig físic (molt gràfic), el tractament a dones com a objectes sexuals de forma reiterada (quina casualitat que siguin només dones les que veiem nues!), etc. A més, l'ús constant de la paraula "psicòpata" per a referir-se a Vincent quan assetja a Rosalie resulta problemàtic vincular problemàtiques de salut mental greu amb conductes d'assetjament quan el percentatge real és reduït, a més de col•loquialitzar l'argot psicològic.

Aquests elements, entre altres, em van impossibilitar que gaudís de la lectura.

Així i tot, he de reconèixer l'atractiu visual de la lectura: el ritme narratiu i els detalls, així com la construcció dels personatges; però que, en global, em resulten molt insuficients per valorar la història, especialment des d'una perspectiva feminista (amb les ulleres violetes posades).