Club de lectura de còmics: El gusto del cloro

Continuen les sessions del club de lectura de còmics. El passat dissabte 19 d'octubre amb la seva coordinadora Flavia Gargiulo el club va comentar la lectura d'El gust del clor del francès Bastien Vivès. Aquestes han estat alguns dels comentaris dels integrants del club:

“El vaig llegir d'un cop i em vaig quedar dubitatiu després de tancar-lo.

Una rara barreja de sensacions positives i negatives.

Sent un còmic francès i no coneixent aquest autor, vaig buscar informació a internet. En resum: El gust del clor no està considerat com un dels millors treballs de Bastien Vivès i va tenir moltes crítiques dels lectors, no dels crítics, cosa que ja dóna informació. Es criticava la manca de trama, d'història, la manca de diàlegs, massa tires repetitives i un final molt estrany.

Moltes coincidien amb les meves sensacions negatives, però en el meu cas també tenia sensacions positives i fortes. Una mica de reflexió pot donar resposta a aquest enigma.

Què esperen la majoria de lectors de còmic? Una història clara ben definida, amb una narrativa explícita i generalment un final feliç.

Per això tenim aquestes reaccions negatives, simplement perquè se'n surt del motlle.

Ara intentaré explicar les meves sensacions positives:

Sí que hi ha una història, és la reproducció d'un tros de vida corrent (slice of life), cosa que pot passar a qualsevol de nosaltres, en aquest cas l'entorn és una piscina. La narrativa és a força del dibuix i dels colors. El color blau predominant fa que ens sentim immersos en aquest món de clor, aquest fons blavós impacta les nostres retines, aquestes tires llargues sense diàlegs són necessàries per fer notar la solitud del protagonista, i sí que hi ha un final, no és el final feliç esperat , és la tornada a la solitud ennuvolada després d'aquest tall de l'arc de Sant Martí reflectit a les aigües d'aquesta piscina. Un final obert que a molts li deixen un sabor agredolç: què li passo a la dona? Per què no reapareix? Desapareixerà el sobtat plaer a la piscina del protagonista? Cadascú tindrà una resposta diferent.

Aquestes sensacions són aquí simplement perquè és el que va voler transmetre Bastien Vivès. No crec que hagués pogut transmetre aquestes emocions d'una altra manera.” (Dany Culy)

“Hi ha còmics en què cal deixar-ho tot explicat per deixar el lector satisfet. Però en altres casos, és molt millor explicar el mínim perquè pensi i completi els buits de la història amb la seva pròpia imaginació. "El gust del clor" de Bastien Vivés és un exemple clar d'aquest segon cas. 

Tot un slice of life, en què el protagonista, per un problema de salut del qual l'autor no ens en dóna detalls, comença a practicar natació. 

A la piscina on acudeix regularment coneix una dona amb qui s'establirà un vincle molt especial. Amb un dibuix simple que és més que suficient per complir la seva comesa i molts silencis que diuen molt, veiem setmana a setmana, com va evolucionant la relació entre els dos personatges, de forma paral•lela a l'evolució personal del protagonista, que va guanyant a seguretat en si mateix. 

El fet de no saber pràcticament res dos fora de la piscina, així com la manera com acaba l'obra i el seu epíleg, fan que el lector completi els “buits” de la història (que no són pocs) amb teories de collita pròpia. Com va dir Patrick Rothfuss en una de les seves novel•les: “si dónes a algú una resposta, l'única cosa que obté és certa informació, però si li dónes una pregunta, buscarà les seves pròpies respostes”. (José Ramón Romero)

Comicteca de la Biblioteca pública de Palma Can Sales