JUBILACIÓ DE TERESA LLOMPART

El passat 9 d'octubre va ser el dia de la jubilació de Teresa Llompart, qui durant anys ha desenvolupat la seva tasca a la secció de préstec d’adults de la Biblioteca Pública de Palma. Na Teresa va ingressar com a funcionària del Govern de les Illes Balears l’any 1990, després d’aprovar les oposicions al cos subaltern. En aquell moment, no podia ni imaginar que les biblioteques serien com la seva segona casa, fins al dia de la seva merescuda jubilació.
La primera destinació dins de l’Administració va ser lluny de casa seva, de la família i dels fills, a la Biblioteca Pública de Maó. Durant el temps en què hi va estar destinada, recorda que cada cap de setmana tornava a Mallorca per retrobar-se amb la família. Per sort, després d’uns mesos de viure entre Mallorca i Menorca, va poder sol·licitar una plaça vacant del Museu de Mallorca, però al cap de poc temps la varen assignar a la Biblioteca Pública de Palma, ubicada a l'antiga Casa de la Cultura, al carrer de Ramon Llull de Palma. Des d'allà, va participar activament en el trasllat a l'actual edifici de Can Sales, on ha completat la seva vida laboral.
Na Teresa, com molts de nosaltres, ha viscut i protagonitzat mil i una anècdotes amb companys de feina i usuaris de la biblioteca. Entre les que més recorda, ens explica que una vegada un usuari habitual, a qui coneixia des de feia temps, es va equivocar a l'hora de sol•licitar un exemplar del Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), demanant-ne un de l’any següent a la data en què es trobaven, que lògicament no s’havia publicat. Molt amablement, li va indicar que esperés a què ella l’hi duria, i va continuar atenent a altres usuaris de la biblioteca. Passat un quart d’hora, l’usuari es va acostar per demanar si hi havia algun problema, i na Teresa li va contestar que no, que seguís esperant i tingués paciència perquè encara faltava un any perquè el BOIB sol•licitat arribàs a la biblioteca. Després de la sorpresa inicial, tots dos varen riure una bona estona i va quedar com una anècdota que encara avui recorden.
Els seus companys de feina, i segur que bona part dels usuaris de la biblioteca, la trobarem molt a faltar, perquè na Teresa sempre ha estat de bromes, acudits i rialles. Molta sort i per molts anys!

